Era a finals dels vuitanta quan 4 joves descarats, coneguts com The Refrescos, sorprenien tot- hom amb un ska contagiós que caricaturitzava la realitat estiuenca de la capital d’Espanya enu- merant, de fet, els atractius innegables que té, però posant en evidència que, malgrat tots els malgrats, la villa y corte no té litoral.
La cançó (emmarcada en el rerefons polític preolímpic), va ser un èxit rotund i immediat per- què, a partir d’una melodia enganxosa i una frase ocurrent -al llegar agosto ¡vaya, vaya!- posava el dit a la nafra amb una evidència: a les ciutats sense platja l’estiu costa molt de fer passar. Molt. Sobretot els estius extrems com el que estem vivint. I això és una evidència no només per ma- drilenys i madrilenyes sinó per tothom qui viu en poblacions que no son de primera línia de mar. Com Esplugues.
És per això que, qui més qui menys, quan no hi ha platja, a tot arreu s’empesquen algun sistema substitutori. A qualsevol poblet de la Catalunya interior, per exemple, per petit que si- gui, tenen una bona piscina d’estiu, amb una bona zona de gespa, arbres per fer ombra, tumbones i un petit bar on fer el vermut. Amb això cal dir que els ajuntaments fa anys que s’han posat les piles.
Esplugues només en té una. I el problema és que no està dimensionada correctament. Tenim una piscina amb un aforament màxim de 469 places per gairebé 50.000 espluguins i espluguines. Sense comptar que hi ve gent de poblacions limítrofs. Ras i curt: és un toll enmig d’un desert. És per això que ja fa anys que molts pensem que tenir un segona piscina a Esplu- gues no seria cap luxe asiàtic. Oimés quan, de fet, ja l’havíem tingut, al barri de Can Vidalet, i es podria recuperar a la mateixa ubicació. Però sembla que el PSC no té cap pressa.
La població d’Esplugues està creixent; els estius cada vegada son més tòrrids; amb tanta precarietat laboral, cada vegada hi ha més gent que passa l’estiu a ciutat. Aquest segon equipa- ment és ja una necessitat peremptòria que el Govern Díaz no pot eludir més.
