En una visita recent que vam fer a l’hospital de Sant Joan de Déu, el Director Gerent de la institució, Manel del Castillo, ens alertava del preocupant augment de suïcidis i intents de suïcidi que hi ha actualment a l’àrea de Barcelona, sobretot en la franja adolescent.
És espantós. Cada setmana els arriben casos nous. Algunes setmanes els compten per desenes. Anualment per centenars. Del Castillo també ens explicava que aquests casos son només la punta de l’iceberg d’una situació de molt patiment que està afectant actualment al nostre jovent. De seguida que coneixem aquestes xifres, que últimament han tingut cert ressò en els mitjans de comunicació, ens preguntem el perquè.
El suïcidi a qualsevol edat ens deixa abatuts, sense respostes, però en un adolescent encara més. Els efectes de la pandèmia, les restriccions i el confinament han estat especialment difícils per a infants i adolescents, i això pot explicar part d’aquest augment, però no tot. Alguns estudis apunten a un excés de tractaments amb psicofàrmacs per als problemes de salut mental, així com també a una major incidència en sectors especialment vulnerables a la precarietat laboral i social. Amb tot plegat, la salut mental continua sent un tabú a la nostra societat, en què no parem atenció a la fragilitat, perquè l’única cosa que importa, a vegades, és el concepte neoliberal de rendiment, de productivitat, d’èxit…
La Generalitat compta amb un Pla de prevenció del suïcidi amb l’objectiu de reduir en els propers anys la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari. El nou Pla, que ja s’està implementant, preveu un conjunt de mesures per fer un abordatge integral, ha comptat amb una alta participació (uns 300 professionals de diferents àmbits), i s’articula com una estratègia nacional de prevenció que reflecteix l’aposta clara del govern de la Generalitat per la salut mental.
