L’any 2022 va començar amb les taxes de contagis Covid més altes i mai vistes abans; amb una atenció primària col·lapsada, amb un personal sanitari esgotat, sense que s’hagin reforçat els recursos. Amb un sistema de rastreig inexistent i uns centres de salut que van reduint altres activitats per afrontar el tsunami de l’anomenada sisena onada. Res gaire diferent del que ja havien viscut el 2020 o el 2021. Un servei de salut amb una gestió política que deixa la salut pública en mans d’una ciutadania astorada. Són les conseqüències d’anys de polítiques basades en l’austeritat i d’una pandèmia que els diferents governs no acaben d’interpretar bé.
No podem trobar-nos a cada onada en la mateixa situació de saturació de la primària. Els 17.000 professionals contractats i les 300 UCI noves creades arran de la pandèmia han d’incorpo- rar-se al sistema indefinidament. La coincidència del repunt en els contagis amb les festes de Nadal, ha fet que moltes persones hagin optat per assegurar no estar infectades, a partir de fer tests d’antígens, previs a trobades. La ràpida transmissió del virus ha provocat que s’acudeixi a les farmàcies de forma massiva, per conèixer si els símptomes eren resultat del con- tagi del virus.
La ciutadania necessita sentir-se acompa- nyada pels poders públics i és greu que el Govern hagi delegat en les persones l’autodiagnòstic.
Cal garantir tests d’antígens per a tothom, perquè és la manera més efectiva de detectar casos i poder actuar ràpidament. Tests massius i antígens gratuIts. També és imprescindible deixarclares quines són les normes i mesures a prendre per part de les persones que resultin positives. Cal que el teletreball sigui obligatori al sector públic i recomanable al sector privat, sempre que sigui possible.
Calen ajudes als sectors afectats per ajudar-los a sobreviure a la pandèmia. Cal garantir els serveis i les prestacions públiques essencials amb carácter universal. És el moment d’avançar-se, no de només reaccionar!
