El 8 de març vam viure una escena lamentable davant de l’Ajuntament. Vam assistir, com cada any, a la lectura del manifest. Poc abans de començar l’acte, van arribar a la plaça un grup de dones (moltes d’espluguines) que formen part de la Marxa Feminista del Baix Llobregat, amb una pancarta i cridant lemes tan perillosos com “Ja han arribat les dones del Llobregat!”. La policia es va posar en alerta i van fer el gest de barrar-los el pas. Algunes dones presents a l’acte van demanar que les deixessin passar i, finalment, van col·locar-se a la dreta de la casa consistorial. Seguien cridant consignes feministes fins que l’Alcaldessa va començar la lectura del manifest unitari. El van escoltar, com tothom, respectuosament. En acabar, amb un megàfon, les dones de la Marxa Feminista, dones d’Esplugues, van fer lectura d’un altre manifest. Algunes persones ens vam disposar a escoltar-les. El més sensat hauria estat oferir el micròfon i el faristol a aquestes dones, que volien llegir un manifest, i que en cap moment van increpar ningú ni van interrompre res. Però a Esplugues les coses no van així. L’Alcaldessa, per contra, va dissoldre l’acte i es va posar a fer-se fotos amb altres dones assistents, donant l’esquena a les que llegien el manifest i parlant fort, impedint que es pogués sentir el que deien. Es va demanar silenci i respecte diverses vegades, sense èxit.
Tant costava, oferir-los el micròfon i el faristol? No són dones d’Esplugues, també? Calia menysprear-les manifestament? Calia veure una alcaldessa silenciant dones un 8 de març? El feminisme no es predica, el feminisme es practica.
Tenim una alcaldessa que no escolta, que no accepta que ningú li faci ombra i que no hi veu més enllà del metre quadrat que ocupa, i aquest és un dels problemes més greus que tenim a Esplugues. Per sort, és un problema que té solució, si volem, el 28 de maig.
