El nostre ajuntament, que es diu a si mateix d’esquerres, té una doble vara de mesurar per als poderosos i per a la gent del carrer. Atre- vir-se a limitar la mobilitat dels veïns de Can Vidalet és fàcil; fins ara els ha sortit gratis. Veurem fins quan. Però atrevir-se amb grans corporacions com Lidl ja costa més, oi?
I és que aviat farà un any que es va obrir el nou supermercat al barri. Com que de moment no té escomesa de llum, funciona amb dos ge- neradors que consumeixen 200 litres diaris de gasoil. Estimem que, amb la broma, des de la inauguració fins avui ja han emès a l’atmosfera 150 tones de CO2. Per no parlar de la contamina- ció acústica, que els veïns del mercat pateixen resignadament, ni de la resta de contaminants com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, etc. Per entendre’ns, és l’equivalent a tenir 3 cotxes de benzina circulant pel barri a 100 km/h tot el dia, les 24 hores.
Una burrada. Què passa, que els motors dels veïns con- taminen i els de Lidl no?
El 1980, l’activista ecologista Jay Westerveld va encunyar per primer cop la paraula greenwas- hing. El concepte, cosí-germà de la hipocresia, és l’acció d’usar el màrqueting per promoure la percepció que es fan polítiques respectuoses amb el medi ambient, quan en realitat es funci- ona de manera oposada. Doncs això.
Des del 2020 el barri està inclòs dins l’ano- menada Zona de Baixes Emissions (ZBE). Nosal- tres vam ser-ne crítics des del primer dia perquè, malgrat és evident que calen mesures contra la contaminació, aquesta concreta -i sobretot la manera com es va executar- és discriminatòria, ja que només afecta el barri de Can Vidalet, que precisament és el barri d’Esplugues amb la renda per càpita més baixa.
Fa pocs dies vam saber, a més, que el TSJC ens ve a donar la raó, anul·la la ZBE i ho justifica perquè la limitació no incloïa cap estudi de les conseqüències econòmiques i perquè té un efec- te discriminatori sobre les famílies amb menys recursos. És el que sempre hem dit. Menys emis- sions sí, però sense deixar ningú enrere.
