4/10/2022
L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha adquirit a la família de l’escultor Xavier Corberó (1935-2017) l’anomenada Casa dels Cecs, un espai singular ubicat en el número 100 del carrer Església, que passa a ser públic. Amb l’adquisició, per 3 milions d’euros, a més d’incorporar un nou equipament, també es vol reivindicar el llegat de l’artista, vinculat a Esplugues.
“Durant mig segle, l’Espai Corberó ha actuat com a nucli d’atracció de creativitat de portes endins. Ara, ho adquirim amb vocació d’obrir-lo a la ciutadania”, ha dit l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, durant la presentació de l’equipament a la premsa. I ha afegit que “s’està treballant en un pla d’usos que, en tractar-se d’un equipament singular, serà també singular”.
També coneguda com a Espai Corberó, la Casa dels Cecs es compon, bàsicament, d’un cos lateral, edificat en planta baixa perpendicular al carrer Església i que abasta tota la longitud de la finca, diversos patis, basses d’aigua i una segona construcció. El sostre construït total és de 1.995 m2 en una parcel·la de 2.055 m2 on hi ha diverses construccions i patis.
Al soterrani, amb accés a peu pla des del passatge del Baix Lloc, hi ha un auditori amb un aforament de 250-300 persones. Aquest espai, d’uns 700 m2 de superfície, és de planta lliure, amb un sostre de volta rebaixada de formigó, sense cap columna de suport, i és de gran interès arquitectònic per la singularitat de la seva estructura i composició.
A l’interior de la parcel·la, entre dos patis, s’aixeca una altra edificació, sense ús concret, formada a base de forjats de formigó armat i arcs de mig punt i escales, també de formigó armat, tot formant una sèrie de dependències i terrasses obertes o semitancades i amb una alçada diversa, fins a planta baixa i tres pisos, algunes amb vidres i d’altres obertes completament al paisatge.
Per aquest acord, l’Ajuntament adquireix l’espai, que conté elements que formen part del conjunt de l’obra, com diverses escultures de Xavier Corberó repartides de manera lliure.
Durant la presentació, Midu Rica, vídua de l’artista, ha expressat la seva satisfacció del fet “que hagi estat l’Ajuntament el comprador, ja que sabem que així es mantindrà l’esperit” que va guiar Xavier Corberó “durant 15 anys de dedicació absoluta a la creació d’aquesta obra”.
Jornades de portes obertes
L’alcaldessa ha anunciat que es faran jornades de portes obertes guiades durant el cap de setmana del 12 i 13 de novembre, amb reserva prèvia, aviat s’anunciarà com es pot reservar plaça.
L’espai també acollirà el 18 d’octubre l’acte de celebració de les Noces d’Or, en què l’Ajuntament homenatja les parelles d’Esplugues que fan 50 anys de casades.
Una joia d’un nucli antic molt singular
La construcció està protegida i emmarcada en el conjunt històric del carrer Montserrat. L’any 1968, Corberó va adquirir la propietat anomenada Can Cargol per fer el que ell mateix va anomenar Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques Esplugues de Llobregat, un complex de cases antigues destinades a servir de residència a artistes que visitessin Barcelona ubicades al carrer Montserrat, en plena zona històrica de la ciutat.
En aquesta àrea es troben també el Monestir de Montsió, l’antiga fàbrica Pujol i Bausis –avui reconvertida en el Museu La Rajoleta– i masies del segle XV o anteriors, com Can Cortada i Can Ramoneda. Amb els anys, però, la imaginació i el geni de l’artista va anar modelant un conjunt d’edificacions vinculades a la seva pròpia residència, taller i museu que, de fet, han transformat l’antiga propietat i han convertit els diferents edificis i el seu entorn en una autèntica i gegantina escultura a l’aire lliure que és única.
La figura de Xavier Corberó
Xavier Corberó es considera un dels millors i més singulars escultors catalans del segle XX. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i a la Central School of Arts and Crafts de Londres. Va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore. Després d’haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, es traslladà a Nova York on entrà en contacte amb autors surrealistes com ara Dalí i Duchamp.
Artísticament, començà dins el corrent informalista, però després tendí vers una tridimensionalització espacial complexa. Del 1966 al 1968 edità sèries d’aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.
Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i als Salons/05/Barcelona, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposició individual a Munic, on rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Japó. Va exposar a diversos països europeus, Nova York i el Japó, i té obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d’Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres.
Va jugar un destacat paper com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olímpics. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. A Barcelona 1992 va ser l’escultor escollit per fer les medalles olímpiques. També va dissenyar els guardons escultòrics dels Premis Pont.
L’any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment passà a ser-ne supernumerari.
El 2015 es va incorporar obra seva a l’exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, que va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.
