L’any 2022, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va adquirir a la família de l’escultor Xavier Corberó (1935-2017) l’anomenada Casa dels Cecs, un espai singular ubicat en el número 100 del carrer Església, que passa a ser públic. Amb l’adquisició, per 3 milions d’euros, a més d’incorporar un nou equipament, també es vol reivindicar el llegat de l’artista, vinculat a Esplugues. Estem treballant en un pla d’usos per definir el futur de l’espai en el qual es compatibilitzarà l’activitat pública i comercial per al lloguer de filmacions, sessions de foto i vídeo i esdeveniments. A hores d’ara, aquesta activitat comercial està activa i es pot sol·licitar el lloguer de l’espai al següent correu: espaicorbero@esplugues.cat
També coneguda com a Espai Corberó, la Casa dels Cecs es compon, bàsicament, d’un cos lateral, edificat en planta baixa perpendicular al carrer Església i que abasta tota la longitud de la finca, diversos patis, basses d’aigua i una segona construcció. El sostre construït total és de 1.995 m2 en una parcel·la de 2.055 m2 on hi ha diverses construccions i patis.
Al soterrani, amb accés a peu pla des del passatge del Baix Lloc, hi ha un auditori amb un aforament de 250-300 persones. Aquest espai, d’uns 700 m2 de superfície, és de planta lliure, amb un sostre de volta rebaixada de formigó, sense cap columna de suport, i és de gran interès arquitectònic per la singularitat de la seva estructura i composició.
A l’interior de la parcel·la, entre dos patis, s’aixeca una altra edificació, sense ús concret, formada a base de forjats de formigó armat i arcs de mig punt i escales, també de formigó armat, tot formant una sèrie de dependències i terrasses obertes o semitancades i amb una alçada diversa, fins a planta baixa i tres pisos, algunes amb vidres i d’altres obertes completament al paisatge.
La figura de Xavier Corberó
Xavier Corberó es considera un dels millors i més singulars escultors catalans del segle XX. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i a la Central School of Arts and Crafts de Londres. Va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore. Després d’haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, es traslladà a Nova York on entrà en contacte amb autors surrealistes com ara Dalí i Duchamp.
Artísticament, començà dins el corrent informalista, però després tendí vers una tridimensionalització espacial complexa. Del 1966 al 1968 edità sèries d’aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.
Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i als Salons de Maig de Barcelona, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposició individual a Munic, on rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Japó. Va exposar a diversos països europeus, Nova York i el Japó, i té obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d’Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres.
Va jugar un destacat paper com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olímpics. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. A Barcelona 1992 va ser l’escultor escollit per fer les medalles olímpiques. També va dissenyar els guardons escultòrics dels Premis Pont.
L’any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment passà a ser-ne supernumerari.
El 2015 es va incorporar obra seva a l’exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, que va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.
