El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones. Una diada que és reivindicativa perquè, encara avui, la desigualtat i discriminació de la meitat de la població és molt present arreu. Som una societat avançada que sabem que el masclisme és injust, discrimina, precaritza, ataca, coarta, segresta, provoca violència, la justifica i fins i tot, mata. Com pot ser que encara ho permetem? Cal acabar amb el patriarcat i el masclisme de forma immediata. I som els homes els que tenim la responsabilitat. Som els culpables que existeixi i es mantingui, i som, per tant, els principals actors perquè desaparegui.
Hem d’assumir una nova masculinitat que elimini i canviï de forma radical el que hem estat fins ara. Significa deixar enrere una cultura i educació que hem viscut molts de nosaltres, producte d’un patriarcat que ha volgut sempre posicionar l’home per sobre de la dona exercint el control de què i com havia de passar. No basat en decisions equitatives en funció dels mèrits o potencialitats de cada persona independentment de si som homes o dones, sinó en la posició de poder que se’ns havia atorgat pel fet de ser homes. Desgraciadament, sembla a més que aquesta actitud es reprodueix en alguns dels nostres joves. Doncs PROU.
Està especialment a les nostres mans, homes. Som nosaltres qui majorità riament hem de fer un canvi i, aquells que som conscients i intentem cada dia ser millors, hem d’implicar a la resta recriminant les seves actituds i criticant els comentaris d’aparent dominació que perduren en cercles d’homes, aixà com altres micromasclismes.
Els homes, igual que ens definim majorità riament i sense dubtes com a pacifistes o antiracistes, hem d’assumir també sense complexos que som i volem ser feministes. Perquè sÃ, jo no vull cap dona discriminada. Jo, soc feminista.
