El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència vers les dones. Gairebé 65 anys després, lluny d’estar erradicada, cada any hi ha un augment en el nombre de feminicidis, convertint-se en la xacra del segle XXI. Aquest octubre ja es comptabilitzaven 12 feminicidis, els mateixos que en tot l’any 2022.
Sovint ens preguntem quina és la causa i el perquè, i no arribem a cap conclusió clara. Tothom falla i el que costa més de creure és que la magistratura no fa la feina i no actua al costat de la víctima. El patriarcat mana en els estaments judicials.
No obstant això, l’androcentrisme que fa referència a la pràctica, conscient o no, d’atorgar als homes i al seu punt de vista una posició central en el món, les societats, la cultura i la història, no és atribuïble únicament a les persones, sinó també al llenguatge i a les institucions socials.
I davant aquesta afirmació, preguntem: cal fer pedagogia de l’androcentrisme en molts homes de la nostra societat? La resposta és un sí rotund. Fem tard, perquè al nostre voltant les noves generacions, lluny de veure i entendre el problema, no s’hi senten interpel·lats.
Diuen que l’ésser humà evoluciona, però el cert és que hi ha homes que encara porten el filtre incorporat i la manipulació, i oloren els dubtes que, sovint tenen algunes dones.
I és aquí on hem d’incidir, perquè el canvi de mentalitat no arribarà si el canvi no és estructural des de la base del pensament social i col·lectiu.
Sembla mentida que en l’era de la intel·ligència artificial i l’avenç de la ciència, els feminicidis no cessin, tot el contrari, no fan més que augmentar. La violència masclista i la violència vicària ens mata.
I cada 25 de novembre prenem consciència de la realitat i de la violència que sovint tenim dins de casa, ens diem que hem de ser valentes i ens esperonem a erradicar aquesta xacra, però necessitem que tothom en sigui conscient.
Si toquen a una ens toquen a totes! Diguem prou!
