Ara ja és imminent: l’edifici del Barco va a terra; i amb l’enderroc caurà de nou un altre símbol del nostre patrimoni col·lectiu, que de mica en mica ens van furtant. Si ho volem aturar, cal la implicació de tothom. Perquè, no ens enganyem, per molta gesticulació i molta foto que es facin, no s’estimen realment el nostre patrimoni.
En l’últim Ple municipal es va aprovar (sense el nostre vot) el darrer pagament de la indemnització de l’expropiació. Per tant, l’expropiació queda pagada i l’edifici ja és propietat de l’Ajuntament. El Govern Díaz ha reiterat una vegada i una altra que el tiraran a terra tan bon punt estigui a les seves mans. En el Pont de gener, fins i tot el van tapar amb unes lletres llampants, a la foto de portada, perquè per ells ja ni existeix.
S’ha explicat moltes vegades i està documentat. Més enllà del valor estètic, el Barco és un exemple clar de patrimoni industrial, d’arquitectura racionalista i una baula important per a la recuperació de la memòria històrica de la nostra ciutat. Perdre aquesta edificació ens fa una mica més pobres, una mica menys singulars. Així ho ha acreditat el Grup d’Estudis d’Esplugues i així va quedar acreditat també en el catàleg de patrimoni local que l’Ajuntament mateix va redactar i que mai ha volgut acabar. Ells sabran per què. Que tothom ho tingui clar: la presència d’ERC a l’Ajuntament no és suficient per aturar la destrucció del patrimoni. Que ningú es pensi que, com que ja hi som nosaltres, ja ens n’encarreguem. Evidentment que ho lluitarem fins al final, però la nostra força en vots arriba fins on arriba.
Si hi ha prou gent que encara vol que s’aturi aquest enderroc, cal urgentment que es mobilitzi i s’organitzi. Si queda algú a Esplugues que troba que el patrimoni és important, estem aquí per ajudar. Si hi ha gent que s’hi vol implicar, nosaltres hi serem al costat. Si no, nosaltres sols no serem capaços de fer-hi res més. Si som els únics que ho demanem, el Barco deixarà d’existir en els propers mesos.
