Estem passant un hivern fred, molt fred. I, com sempre que baixen les temperatures, hem vist repetidament als mitjans de comunicació el tràgic fenomen dels incendis a domicilis per petits focs a terra o en bidons per escalfar-se o pel col·lapse d’instal·lacions elèctriques precàries, o per mala combustió d’estufes i brasers.
El cas més aparatós que recordem recentment és el de la residència d’avis de Montcada, a València, amb 7 morts. Però és un degoteig de casos que no s’atura, també en el nostre entorn. I sempre passa, i no és casualitat, que les víctimes son persones en situació de vulnerabilitat. Sempre son els estrats més desafavorits de la nostra societat i la gent gran els que posen el morts en aquest trist recompte d’incendis do- mèstics.
Al fred i a la pobresa energètica, aquest any a més cal afegir-hi un tercer element que ha provocat la tempesta perfecta: el preu de la factura energètica, que s’ha multiplicat per dos i fins i tot per tres en molts casos.
Tinguem-ho clar, doncs, que tot aquest macabre rànquing de morts i ferits no és culpa de les víctimes. És responsabilitat de tots nosaltres, de la perversitat del sistema en què vivim, perquè ho permetem i perquè es podria evitar, si hi hagués voluntat política. Vivim en un país suficientment ric perquè ningú hagi de passar fred ni gana. I son les administracions, amb els ajuntaments a la pri- mera trinxera, qui se n’hauria d’encarregar.
És clar que de pobresa energètica també en tenim a Esplugues, qui ho dubta? Que cadascú observi mínimament el seu entorn, els seus veïns, la seva escala, i si sabeu d’alguna família que pugui estar passant fred, poseu-los en contacte amb els serveis socials, que hi son per això. Demanar ajuda al nostre ajuntament no és demanar caritat, sinó que és un Dret. I cal exercir-lo si és necessari. Cuidem-nos entre tots, i procurem que aquesta tragèdia humana no s’escampi més. I demanem també al nostre ajuntament que redobli els esforços de prevenció en aquest tram final de l’hivern per poder evitar més incendis i més víctimes.