Arribem de nou al 8 de març, reivindiquem els drets de les dones i fem evidents les persistents desigualtats de gènere. Manifestació que és contínua i persistent tots els dies de l’any. Un any més cal insistir en la manifestació de la defensa dels drets de les dones i per davant de tot una igualtat en tots els àmbits. És cert que anem cap a una bona direcció en canvis socials i una millor representació política i d’igualtat de salaris. Però, no ens enganyem, la batalla no està guanyada.
El “sostre de vidre” i el “terra enganxós” impedeix que les dones avancin en la carrera professional, i això és una de les principals raons del perquè seguir lluitant. La bretxa salarial encara existeix en molts àmbits, sobretot en el món privat. Ha costat molt que en l’administració i només en algunes de les categories, el salari sigui el mateix entre homes i dones però a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitats ja són figues d’un altre paner.
Si ens fixem en el dia a dia, veiem que la presència de les dones es converteix en una estadística, tant en l’administració com en el món privat. Som un nombre dins un conjunt de directius o càrrecs, i el total ens cap en una mà. Però, i aquí ve la pregunta: perquè no comptem el nombre d’homes que ocupen aquests llocs? Doncs aquesta és la qüestió, seguim sent un nombre a omplir dins un total.
Mai ningú no es planteja quin nombre d’homes hi ha en un Consell d’Administració o en càrrecs de responsabilitat, però sí és notícia quan al capdavant d’una empresa hi ha una dona. I això, és el que cal reflexionar: per què comptem les persones pel gènere i no per la seva vàlua?
I no només parlem d’empresa i administració, sinó de les entitats culturals i socials. En el món associatiu es treballa perquè el paper de la dona sigui igual al de l’home, o millor dit, es treballa perquè no hi hagi discriminació de gènere, però això no és del tot cert, ja que tot i que les basesreguladores estableixen que vagin en aquest sentit, en molts casos no són determinants a l’hora d’assegurar la subvenció. Dit d’una altra manera, moltes entitats no compleixen amb el que es determina en les bases.
Mateix salari, mateixes condicions, mateix reconeixement, mateixes oportunitats, mateix tracte, zero discriminacions. Iguals vol dir iguals.
