25/11/2020
L’alcaldessa, PIlar Díaz, acompanyada d’altres membres de la Corporació, ha fet lectura aquest dimecres 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, de la declaració institucional que es va llegir també al darrer Ple municipal. A continuació, s’ha descobert la placa de record a les víctimes que s’ha instal·lat al costat de l’escultura Alba –al carrer Laureà MIró amb avinguda Cornellà, a pocs metres de l’Ajuntament–, que representa una dona i és obra d’Eulàlia Fàbregas.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES – 25N 2020
Esplugues diu prou. Després d’un 2020 tan colpidor, amb l’assassinat de la Mònica, la Ciara i la Pepi, ens conjurem per fer front comú sense fissures contra la violència masclista. Tampoc no oblidem la Flori, assassinada pel masclisme criminal l’any 2016. Ni una més, ni una menys. El dolor i la ràbia de veure com ens arrabassaven les nostres veïnes pel sol fet de ser dones empenyen la nostra determinació a iniciar una campanya de sensibilització que va molt més enllà del Dia Internacional contra la Violència Masclista, i que implica totes les àrees de l’Ajuntament i la societat civil espluguina en el seu conjunt. En aquest sentit, renovem el nostre compromís de lluitar contra les violències vers les dones coordinant accions amb la resta d’administracions i organismes corresponsables. I avui, 25-N, ens adherim com cada any al manifest unitari.
Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.
És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.
Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.
Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles.
Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.
Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.
Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències.
Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament.
El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents.
Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes.
Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.
Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari.
Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.
Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.
Esplugues de Llobregat, 18/11/2020
4/11/2020
Fem front comú a la violència masclista. És el nom de la campanya que l’Ajuntament d’Esplugues estrenarà enguany amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista (25 de novembre), però que vol anar més enllà en la lluita contra aquesta xacra social, que només a Esplugues s’ha cobrat enguany la vida de tres persones (una dona de 28 anys i la seva filla de 3, al gener, i una dona de 51 anys, al maig).
La nova campanya no pretén centrar-se només en el rebuig durant uns dies de la violència envers les dones i dels comportaments masclistes. L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, destaca que “més enllà dels gestos simbòlics, ens conjurem com a ciutat els 365 dies de l’any per reconèixer el masclisme, per fer pinya contra les situacions abusives quan les tinguem al davant i per donar escalf a les víctimes perquè deixin de ser-ho”. Es tracta d’aplicar mesures continuades en el temps i que volen implicar tota la ciutadania, des de les entitats culturals i esportives fins al teixit comercial i els centres educatius:
COMERÇ
L’Ajuntament impulsarà l’adhesió dels establiments comercials a la campanya, que inclourà la col·locació d’adhesius a les entrades que indiquin el rebuig a la violència masclista i que l’establiment és un espai segur. També es treballarà perquè bars, cafeteries i restaurants llueixin la imatge i el lema de la campanya en elements d’ús diari com estovalles i posavasos.
EDUCACIÓ
La campanya arribarà als instituts amb continguts adaptats per a l’alumnat jove. Es reforçaran els tallers i les sessions formatives sobre violència masclista, sexisme i relacions afectivosexuals, entre d’altres, i es faran exposicions itinerants als centres de secundària.
ESPORTS
S’adaptarà la campanya en el món de l’esport, que tradicionalment ha patit un menyspreament de la presència de noies i dones. Es faran tallers adreçats a les entitats, es promouran partits i exhibicions contra la violència masclista i es difondran missatges als lavabos dels centres esportius al·lusius a la campanya.
CULTURA
El món de les associacions culturals i tradicionals també disposarà de la seva adaptació de la campanya. Es faran actes de divulgació a través de la cultura, així com tallers adreçats a les entitats.
Enguany, amb motiu de la pandèmia de Covid-19, s’ha habilitat el telèfon 646 863 435, per a les dones d’Esplugues en risc de violència masclista, de dilluns a divendres de 9 a 19 h. Fins a mitjans d’octubre hi ha hagut una vintena de trucades.
També es pot trucar al 900 900 120, telèfon d’atenció les 24 hores de l’Institut Català de les Dones (no deixa rastre a la factura), a la Policia Local d’Esplugues (933 71 66 66) i a Emergències (112).
Un 25-N especial
La pandèmia fa impossible que aquest any es repeteixi la marxa comarcal, que a Esplugues aplega cada any centenars de persones, amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista (25N). Però l’Ajuntament no vol que aquesta data, que permet fer visible una realitat crua per a moltes dones, que sovint ho viuen en silenci, passi desapercebuda.
Per això, ha programat diferents accions:
–MARXA VIRTUAL: ‘Fem quilòmetres contra la violència masclista’. A través de les xarxes socials municipals es convida la ciutadania a fer quilòmetres contra la violència masclista. S’activarà un comptador, previsiblement a partir de la segona setmana de novembre, es demana a les persones que pengin fotos a les seves xarxes, indicant els quilòmetres realitzats, i etiquetin l’Ajuntament @ajesplugues i posin el hashtag #EspluguesDiuProu. S’anirà actualitzant el marcador amb els quilòmetres aconseguits.
L’Ajuntament obsequiarà les persones participants amb una mascareta especialment dissenyada per a la campanya (fins a exhaurir existències). Serà necessari mostrar la participació amb la imatge de la publicació.
–EXPRESSIÓ DE REBUIG ALS BALCONS. Es convida la ciutadania a penjar un mocador lila –que podran anar a recollir de manera gratuïta a la casa consistorial a partir del 2 de novembre-, fins a exhaurir existències– a balcons i finestres el 25 de novembre. I a sortir al balcó a les 19 hores d’aquell dia per fer un minut de silenci.
–IL·LUMINACIÓ LILA I PLACA D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES. La façana de l’Ajuntament i l’estàtua Alba (a la confluència del carrer Laureà Miró i avinguda Cornellà) s’il·luminaran de lila la nit del dia 25. A més, s’instal·larà una placa de record a les víctimes al costat de l’escultura, que representa una dona i és obra d’Eulàlia Fàbregas.
–YOUTUBE DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. El dilluns 30 de novembre, a les 11.30 h, s’emetrà per streaming el monòleg ‘No solo duelen los golpes’, de Pamela Palenciano.
